Crítica de "The Resolution"
(Per Condeduque d'Olivares) - En el porno espanyol dels últims temps, un grup de directors han intentat donar-li una nova visió a aquest, realitzant pel · lícules, on l'argument fos el fonamental d'aquestes, i el sexe quedés integrat plenament en les mateixes com un argument narratiu més. Noms com Giancarlo Candiano, Pepe Catman o Narcis Bosh, formarien part d'aquesta escola, que podríem anomenar Nou Porno espanyol. Roberto Valtueña forma part fonamental d'aquest moviment, i com a mostra "The Resolution", segona part de l'aclamada per la crítica i el públic "Dog World" (Món Gos). 
La pel · lícula, igual que la seva antecessora, juga amb un guió, de vegades complicat, per anar empeltant el nombre sexual, que lluny de suposar una ruptura narrativa, és una continuïtat de la mateixa, excepte algun nombre, quan aquests s'han acabat ens han aportat un avanç de la història, que permet enllaçar sense problemes amb la història que ens vol relatar. La història, que juga un paper important, és més àgil que en l'anterior lliurament, i encara que té alguns punts foscos, no perjudica el ritme de la pel · lícula, possiblement ajudat pel menor nombre de flashbacks, que en el primer lliurament tallaven la història principal i no ajudaven en res a la mateixa, provocant una sensació de cansament en l'espectador en diferents parts del film.
La fotografia i la il · luminació, tornen a jugar una part important en la pel · lícula, la foscor i la bona posada en escena ajuden a crear una atmosfera de decadència i duresa, que pretén transmetre Valtueña amb la seva història, una història de superació en les dificultats, de supervivència pura i dura en un món apocalíptic, on el més fort imposa la seva llei de forma arbitrària. Salma de Nora, s'erigeix en aquesta ocasió, més encara, en la protagonista absoluta del film, pràcticament tot l'argument, si que gira en aquesta ocasió, al voltant del seu personatge, i alhora és qui més números sexuals té en la pel · lícula. Torna a estar acompanyada de Dunia Montenegro, Lesly Kiss, Sarah Twain i Privat entre altres.
Les escenes sexuals, rodades amb gran pulcritud, tenen totes elles un alt grau de voltatge sexual, però dir, que algunes d'elles no tenen cap relació amb l'argument de la història, cosa que no seria important en altres produccions, però si en aquesta, ja que la idea és que serveixin de fil conductor d'una història a l'altra, això passa principalment amb les dues primeres, en la primera Remigio Zampa (director de la presó) ofereix com trofeu a Mick Blue (cap mafiós) a la pobre Heidi (una reclusa), realment no aporta res a la història, i és més curta al conversa entre els dos homes, que si aporta alguna cosa a la mateixa. No obstant això està bé rodada i no falta res en la mateixa (oral i anal).
El mateix, vaig poder dir-se de la segona, on Sarah Twain, realitza un nombre pseudosado en un bar, que no aporta res, excepte comprovar la bellesa de l'actriu, i el seu bon fer en l'escena. Sens dubte, els millors són els protagonitzats per Salma de Nora, en especial amb Mick Blue, on el nombre representa una violació, i el lèsbic amb Dunia Montenegro, tant aquests dos com els seus altres dos nombres, compleixen a la perfecció el incloure dins del relat, a la vegada que són una mostra de tot el potencial sexual de l'actriu.
L'escena hetero de la Dúnia Montenegro compleix amb els requisits clàssics del que ha de ser una escena sexual, però potser és massa classicista, per al que la pel · lícula proposa, i el lèsbic entre Barbara Vamp, Irina Vega i Jenny One corre la mateixa sort. En conclusió és una bona pel · lícula, que intenta treure el porno de la línia de gonzos que sembla ser el que més interessa a productors i públic, i elevar al porno a una categoria que ho iguali al convencional.
El millor: El bon enllaç entre escenes sexuals i argument, convertint a les primeres en línies narratives.
El pitjor: Que Lesly Kiss i Natalia Z no tinguin ni una escena sexual
