Entrevista a Juli Simón: "Calia preservar la imatge del FICEB i no convertir-lo en alguna cosa descafeïnat"
Era gairebé impossible aconseguir bons continguts, un bon llistat d'activitats paral · leles, una bona llista d'artistes internacionals i aconseguir una bona logística per a l'edició 2009 del Festival Internacional de Cinema Eròtic de Barcelona . I al final es va optar per "una bona retirada, abans que mil derrotes". Era molt més important preservar la bona imatge internacional del FICEB, que convertir-lo en un esdeveniment descafeïnat que no acontentés a ningú. Hem entrevistat a Juli Simón, i ens ha proporcionat totes les respostes que voliem saber d'una de les pitjors notícies a la indústria del porno per al 2009. 
Quins són els motius pels quals Profei ha decidit postergar la XVII edició del FICEB fins al 2010?.
-Primer per la pròpia imatge del FICEB que volem salvaguardar, i davant la perspectiva que visquéssim 1 FICEB a la baixa en tots els sentits: continguts, pel · lícules, empreses ... vam veure que el perill era convertir el FICEB en alguna cosa descafeïnat i ens donava que pensar. Davant d'aquesta disjuntiva vam decidir que era millor postergar-fins a l'any següent i treballar intensament per a l'edició que ja s'haurà de preparar per al 2010, i preservar la imatge i el lideratge que ha mantingut FICEB a nivell mundial.
¿Es va fer l'humanament possible perquè FICEB es celebrés el 2009 com ha estat habitual en els últims anys?
-Es va fer el possible. Es va parlar amb empreses, recintes, col · laboradors. Però malauradament la base del FICEB que són les empreses, que són les que han de portar a les actrius, les pel · lícules, les novetats del sector i les seves referències, no estava garantida la seva presència. Nosaltres teníem il · lusió, però davant aquesta disjuntiva ens arriscàvem a presentar un FICEB que no ho reconegués "ni la mare que el va parir". Davant d'aquesta realitat el millor era salvaguardar la imatge i les essències del FICEB, i postergar fins al 2010 quan estiguéssim en condicions de fer un FICEB com tothom espera.
Són els factors econòmics a Espanya actualment immersa en una crisi econòmica sense precedents els que han donat el cop de gràcia al FICEB el 2009, o per contra és el canvi d'hàbits de l'usuari que porta desgastant el porno en els últims anys el causant de la no tinguem FICEB aquest any?.
-Jo crec que és una combinació d'ambdues coses, que a sobre estan relacionades. Quan el consum baixa, les mancances del producte es destaquen més. Això fa que hi hagi una relació directa entre crisi econòmica i factors conjunturals que afloren molt més amb una crisi econòmica que té una incidència directa en el consum. És una suma dels dos que van en una mateixa direcció. Encara que el factor que afecta més directament al FICEB no és la crisi, sinó mes bé la conjuntura actual del sector.
¿Tan malament s'han fet els deures a nivell empresarial a Espanya en la indústria d'adults perquè hi hagi marge per orientar al públic al contacte amb els seus actors i actrius favorits espanyols i internacionals?.
-Sóc dels que pensa que la crisi és a nivell global. Als EUA es filma menys, a França es filma menys, a Espanya es filma menys. El model d'aquesta crisi és a nivell general. En uns es parteix d'unes quantitats tan elevades que al baixar-los no significa que l'Star System i les seves empreses hagin de emprendre una travessia molt llarga pel desert. En països com Espanya on la dimensió era molt menor, el fet de baixar significa quedar enmig d'un desert. En aquest sentit, el que afecta directament el FICEB és que no teníem garanties que actors i actrius internacionals poguessin estar. I per fer un esdeveniment com Eros Galícia que li truquéssim FICEB on bàsicament presentéssim oferta espanyola vam entendre que no tenia cap sentit. No és que a Espanya s'hagin fet malament els deures, que es tiro malament. És que crec que a nivell global també s'han fet malament i la repercussió directa en el FICEB i en la gent, que el que va a buscar és allò que no pot veure com un esdeveniment com el Sexe Català, o l'Eros Galícia o el Eros Andalusia, i si pot veure en un FICEB que és el contacte directe amb les estrelles internacionals no estava garantit perquè evidentment, no ho podíem assumir com a organització. Han de ser les productores, distribuïdores, webmasters, o qui sigui, qui col · laborant amb nosaltres, portin a aquestes Stars internacionals.
De petits ens deien que és de mala educació assenyalar amb el dit. Encara a risc de ser mal educats, señalarías a algú d'aquesta mala gestió, que és un fet veure a una indústria dividida i sense capacitat de reacció davant dels esdeveniments?.
-Jo crec que assenyalar amb el dit quan el que falla és tot un sector és difícil. Els que han estat liderant el sector són els que tindrien, per la seva capacitat de lideratge que han mantingut durant molts anys, són els que haurien d'haver fet més del que han fet. L'actual travessia en el desert és deguda a la manca de capacitat, d'anàlisi i de reacció actual dels que han liderat el sector durant gairebé dos decennis. No crec que sigui un problema d'assenyalar amb el dit. Crec que és un problema de manca de visió i de manca d'estratègia. De falta d'entendre cap a on van els trets, i sobretot de manca d'entendre com a general consumidors. Hem venut consum, però no hem generat consumidors. Això ha fet que quan el consumidor ha entrat en crisi, quan ha començat a consumir menys, perquè guanya menys, o perquè té producte gratuït, ja que el fet que no hi hagi unes pautes de consum habituals fa que el consum baixi. Crec que bàsicament els líders no han estat a l'altura.
Les accions judicials de Apeoga i la seva guerra contra els webmasters, han tingut influència en la decisió de Profei de no celebrar el FICEB el 2009?.
-Indirectament si. El fet de trobar un sector dividit dificulta molt el fet que voler presentar un punt de trobada. Et trobes molts casos que "si ve aquest, no vinc jo" i viceversa. Si crèiem que la filosofia del FICEB de ser un punt de trobada de tot el sector, quan hi ha guerres no facilita les coses. Que al final el FICEB té marca pròpia i la majoria hagués vingut amb les seves misèries, amb les seves guerres i les seves estratègies. Però a l'hora de negociar un FICEB en el seu XVII edició ja que no era gens fàcil aglutinar tots. Aquesta el cas claríssim que no ens hem atrevit a fer Proporn precisament per això. El mateix passava amb el FICEB.
Alhora, creus que la polèmica generada pel llibre de Ramiro Lapiedra ha influït en la decisió de no celebrar el FICEB 2009?.
-Bé. Un dels sacs de merda que s'han estat comentant aquests dies, ha estat vincular el FICEB en una sèrie de orgies, un seguit de festes post-FICEB absolutament desenfrenades i il · legals on en teoria es consumien drogues, i fins i tot s'exercia prostitució. Bé. S'han dit absolutament de tot però post-FICEB, no dins del FICEB. Hagués estat una nova òptica sota la qual s'analitzés el FICEB i en aquest sentit l'hem tingut en compte, sobretot el gabinet de premsa, quan hem estudiat una llista d'opcions "que si" i opcions "que no". Si fem FICEB aquest any tindríem als periodistes dins de les habitacions. Aquesta ha estat una variable més que no ha tingut una influència excessiva, perquè jo tampoc és que veiés a periodistes colant-se per les habitacions per després anar publicant reportatges i fotos per aquí.
Seguint amb la polèmica del llibre de Ramiro, creus que la indústria del porno té tota la raó per sentir difamada per les afirmacions que es fan a "Epifania, un rodatge porno".
-Jo distingeixo el que és el llibre. Ho he llegit ia mi almenys no m'agrada. És un llibre, un més, però no m'agrada. Reconec que el que Ramiro ha intentat fer aquí és una novel · leta, i ha fet un esforç. Jo crec que ha copiat molt, però bé, això ja és opinió meva de lector. Tenia tot el dret de fer aquest llibre o el que li donés la gana. Jo el que critico no és el llibre en si. És una novel · la, amb tots els drets que això comporta s'hagués acabat aquí la problemàtica. La venda del llibre en si jo crec que ha estat nefasta. I considero que és nefasta no per Ramiro, que sap jugar perfectament a "la puta i la ramoneta" que diem en català. Sinó perquè ha donat un "camí a seguir" a tots aquells que volen tenir el seu minut de glòria i que anirem veient repetit. Ahir era Roberto Chivas, demà serà un altre. L'altre dia escoltava a un actor porno gai que parlava de la cocaïna que es fiquen al cul abans de fer una escena, que el evidentment no, clar. Jo crec que aquest camí que ha començat Ramiro, que a mi personalment no m'agrada, però no m'agrada no pel que ha dit Ramiro amb el que no estic gens d'acord, ni amb l'estratègia de venda que aquesta donant al seu llibre. No m'agrada perquè simplement ha donat pistes a tot aquell que vulgui tenir el seu minut de glòria per dir "si em fico amb el porno, ara es ven, i puc anar a programes". Crec que aquí estem carregant-nos entre tots el porno per gent sense escrúpols que l'únic que busca és vendre un llibre, o un minut de glòria, o una venjança contra algú. I els mitjans encantats, clar. Ja tenim culebró en potència ara que és estiu i no hi ha continguts que oferir. Això de Pipi i Miriam ja està cremat, i estem donant el culebró gratis, a sobre no cobra ningú, excepte Ramiro segur que és el més llest de la classe. Avui m'he llegit el de Roberto Chivas. Després l'altre dia això del Toni Rex que no se sap qui és. Tot és una conya i anem a fer parlar, i ni comunicats ni hòsties. Això ja no ho frena ni Déu.
Quina sensació et dóna que el porno espanyol intenti guanyar la seva quota de popularitat per defensar-se de les acusacions que fa Ramiro en el seu llibre?.
-Defensar aquesta bé. Crec que intentar utilitzar els programes roses per intentar donar una versió real o sectorial del porno és un error. A mi em van proposar anar a La Noria i vaig donar un "NO" rotund. Crec que no és la via, però vist el vist, crec que Sophie va estar molt bé i crec que Jordi González va estar molt bé ia l'alçada, ja que no vull fer sang. Intento posar ordre en un debat en què es va veure que l'estava al costat del sector del porno. Però podia haver sortit malament. La lluita entre Ramiro i Pipi podria haver-se convertit en una cosa en què hagués sortit més merda i afortunadament no va ser així. Però no crec que siguin els programes més adequats, ni de bon tros.
Creus que els festivals paral · lels com ara Eros Galícia o Eros Andalusia aniran cobrint el buit que deixa un 2009 sense FICEB?. Què passarà amb els premis Nimfa?.
-Amb els premis Nimfa cal dir que són part de FICEB. De fet els Nimfa justifiquen el FICEB. El FICEB és un esdeveniment que neix perquè no hi ha ajudes públiques, i per finançar un festival de cinema. José María Ponce el va dissenyar en el seu moment com dient "he anat a trucar a totes les portes de l'administració ja que tots els festivals de cinema em van dir que no, doncs inventem alguna cosa que ens ajudi a seguir" i d'aquesta manera va néixer el FICEB . Separar Nimfes del FICEB és impossible. Eros Andalusia i Eros Galícia no poden substituir el FICEB, però si que poden aproximar el porno a la societat. El FICEB va més enllà ja que es tracta d'un festival internacional mundialment conegut amb unes característiques diferenciades de tots aquests, per les seves activitats paral · leles, pels seus continguts, pel seu festival de cinema i per moltíssimes coses. Però si que, la veritat, i davant la resposta del públic, si que puc dir que aquests esdeveniments més ajustats a la realitat actual ia la capacitat nostra d'organitzar esdeveniments d'aquestes característiques, el nivell de satisfacció del públic és molt elevat. Per tant crec que, encara que no sigui substitutiu, si que és una cosa que permet a la gent anar aproximant-se al sector. Que no és com ens agradaria, amb tot l'elenc d'actors i actrius internacionals, però la gent en gaudeix. Per tant creiem que si que són positius, però no substitutius.
Es té previst un Eros Madrid 2009 com en les dues comunitats abans esmentades?. ¿A Barcelona se seguirà amb el Sexe Català?.
-A Barcelona el Sexe Catalá ho hem dubtat molt. El problema és que en fer-ho a Cornellà el nom està mal buscat, i no volem tornar a Manresa perquè no. És més probable que en comptes de Sexe Català l'anomenem d'una altra manera, però que si que ho fem, perquè dir-Sexe Català a Cornellà no té cap lògica per qüestions socioculturals. És el lloc més inadequat per cridar-Sexe Catalá a un esdeveniment. ¿Que hi haurà esdeveniment a Barcelona?, Si. Però que es digui Sexe Catalá ja no ho es. ¿Que hi haurà esdeveniment a Madrid?, És probable. Però la meva aposta el 2010 és més FICEB que un esdeveniment a Madrid. Si he de fer un esdeveniment a Madrid segurament serà un FICEB. Començar un esdeveniment que després competeixi amb FICEB no em sembla del tot adequat. Com la meva estratègia passa per fer un FICEB a Madrid començar un esdeveniment alternatiu, no el veig viabilitat.
En un dels teus comentaris a EstrellasDelPorno.com, comentaves que "el porno espanyol pateix una crisi que va més enllà d'una qüestió conjuntural que afecta el model, i que al seu torn afecta el tipus de producte". Detalla'ns una mica més el que volies dir amb aquesta frase.
-El model actual, com jo ho veig, és un model basat en la xarxa. A la xarxa tu pots vendre pel · lícules i pots vendre de moltes maneres diferents, cosa que en un SexShop oa les televisions no. Quan veus que Internet és el model a seguir, fa que a l'hora de plantejar la creativitat dels productes i l'estratègia de continguts ja que el model canviï. Per què?, Doncs perquè algú ha de ser capaç de fer una bona pel · lícula porno de sis minuts. Si hi ha un director que és capaç de fer una bona pel · lícula porno d'una hora i mitja, també ha de ser un bon director per fer una bona pel · lícula porno, amb un bon guió i tota l'estructura, de quinze minuts. Aquest canvi de model és el que es porta malament. ¿Que es fa ara?, Agafem el que tenim, el tallem, o sinó rodem una escena amb creativitat molt baixa. Si estem en una fase de canvi de model, el que hem de fer és realitzar la creativitat amb les pautes que marca el medi. En aquest sentit crec que no he vist res. Com a molt han estat talls, o escenes pensades per gonzos, que m'encanten els gonzos, però quan veig queixar als grans creatius que ja no es fan grans pel · lícules d'una hora i mitja i que ara tot són gonzos de vint minuts. I és que pocs aguanten ja davant d'una pantalla veient una pel · lícula d'una hora i mitja a menys que siguis un pornògraf d'aquells molt fan del gènere. En aquest sentit crec que davant el canvi de model, cal que una reacció per part de les empreses, a la part de tenir la tecnologia en la part que els toca per poder ser a la xarxa. Les productores ara estan corrent. IFG amb leche69 , Negre i Blau ara també sortirà amb la seva, Antonio Marcos i XCanal ara han tret el CanalTV, però el que falta per a mi és, tot això ja està, però els falta per exemple el que fa Torbe amb la sèrie " enxampades ", que no deixa de ser un gonzo, però té una creativitat. Quan veig les filmacions que té amb Anastasia Mayo, amb Bibian Norai, que són veritables joies, penso que això és una cosa pensada per a la xarxa. És la part de creativitat la que crec que cal. No només ja la part tecnològica, que crec que s'ha arribat tard sinó també en la part creativa que només estem fent tallar i enganxar.
Hi ha varetes màgiques per solucionar el malefici del porno?. O per contra, ¿no seria millor un diluvi universal que arrossegués el model actual d'una indústria, que diuen que va a la deriva?.
-Varetes màgiques no n'hi ha. El que hi ha és sentit comú. Quan s'imposi el sentit comú, que és simplement, una anàlisi de la realitat ja que veuran diverses coses. Noves etapes no significa abandonar la creativitat, la funcionalitat i la professionalitat. I segon, adonar-se que molts dels problemes que hi ha, són problemes conjunturals de grup i que en el moment en què s'analitzin es trobaran. És treball bàsicament i no qüestió de varetes màgiques. I el del diluvi no és la solució ni de bon tros.
Veient la que esta caient a nivell econòmic a Espanya, creus que avui en dia dedicar-se al porno en la seva faceta d'actriu o actor s'està convertint en una tasca d'alt risc?.
-No. Jo crec que el que vol ser actriu o actor doncs ho és, i l'únic que cal fer és espavilar perquè no tenen un problema diferent que els quatre milions i mig d'aturats que hi ha avui a Espanya. Han de sobreviure i s'han d'espavilar, però no per valentia o per dir "ara sóc Joana d'Arc i sóc actor o actriu contra vent i marea". Senzillament, la conjuntura és diferent, i s'han d'espavilar com ens hem d'espavilar tots. Jo guanyo menys. Tu guanyes menys. Tots hi guanyem menys. Si que és veritat que abans era tot molt més fàcil per a ells quan podien fer quatre escenes al mes, si les feien i podien cobrar X diners. Ara s'han d'espavilar diversificant. I com els empresaris, la majoria dels actors no fan els seus deures. Pàgines web sense contingut i sense actualitzar. Si no s'han actualitzat les empreses, el "star system" espanyol s'ha adaptat molt malament. Podem comptar amb els dits d'una mà als actors i actrius que s'han espavilat. No és que siguin valents. És que el que han de fer són els deures, com jo, i com tu, i com la resta de les empreses.
Fa pocs dies es va confirmar un cas de VIH positiu en una performer americana de Los Angeles. Si això passa allà que és la meca del porno mundial i testejen cada 21 dies, i sustenta un percentatge molt alt de la hisenda publica californiana, creus que a Espanya es corre el mateix risc de contagi per mala gestió en temes d'analítica i professionalitat sobre això?.
-Sincerament no. Jo crec que de SIDA no. Però de malalties de transmissió sexual si. La SIDA és el més cridaner, però avui algú agafa una gonorrea i això ni tan sols és notícia. Amb la SIDA tothom està molt acollonit i s'ho pren més seriosament, però clar, aquí algú agafa una gonorrea i sembla com que no passa res. El problema no és la possibilitat del contagi, sinó de la incapacitat del sector de fer una normativa d'obligat compliment. Quan siguin capaços de adonar-se que el tema és de vital importància i que no es juga amb la salut de les persones serà quan s'imposi el sentit comú d'imposar una normativa sobre això. Punt i pilota. Mentre no es faci això el risc de contagi de malalties de transmissió sexual és elevat. Si les quatre associacions que hi ha a nivell mundial es posessin d'acord, seria bastant simple imposar un protocol d'actuació amb una sèrie d'obligacions, i el risc segurament s'eliminaria de cop. Punt i es va acabar. I per acabar.
¿Juli Simón se sent més alleujat ara?.
-No. No és alleujament. La responsabilitat és la mateixa. Alleugeriment seria si et digués "hem enterrat el FICEB i per tant em busco nova núvia". Però no, la responsabilitat és que tenim el projecte de fer-ho el 2010, que no és fàcil, perquè creiem que la conjuntura no canviarà, i no es tan sols si serà possible, però lluitarem. Podíem anunciar moltes coses, però des del moment en què diem que el traslladem, la pressió segueix. Per tant, alleujat no, però content si. Com a mínim per hores, perquè almenys ara he recuperat el meu temps personal, i no he d'estar donant tantes explicacions ni tirar tantes pilotes fora a amics i gent que em coneix. M'han arribat a cridar actrius a les quals ja les havien contractat "per al de Madrid". Trucades d'aquest tipus dec haver atès unes cinc-centes sense exagerarte en els últims mesos, llavors entendràs que per aquí, si que hi ha hagut alleujament.
